Centre Penitenciari Brians, Sant Esteve Sesrovires
Imatges: 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
Construir una presó és construir un món tancat, com ho eren les abadies, les fortaleses, els monestirs o les antigues acròpolis. Aquí la vida transcorre amb privació de llibertat. Les relacions estan condicionades pel control.

Existeix un paral•lelisme amb la idea de ciutat. Es produeixen els mateixos espais de la ciutat tradicional: places, carrers, façanes. Però els usos no són els mateixos. La plaça no és el lloc de reunió, sinó de classificació. El carrer no és el lloc de comunicació, sinó de separació. La façana no té un sentit de relació interior/exterior, sinó de reclusió.

Els protagonistes d'aquests espais són murs tancats, passos, escales, desnivells i ombres. S'ha de jugar amb ells per aconseguir una certa varietat i poder fugir de la monotonia: crear accidents, gestos, canvis d'alineació que facin més ric i donin més sentit a un carrer sense els seus atributs habituals com són les finestres, els balcons, etc.

Es tracta de crear una ciutat en un terreny verge, atenent a reflexions d'ordre geogràfic i paisatgístic -aconseguir una bona implantació i integració- i també d’ordre programàtic, aspecte de gran complexitat en el que primen les qüestions de control i de seguretat.

El programa el podríem resumir en tres zones clarament diferenciades. La zona externa, fora dels murs, conté els serveis d'administració i està situada en la zona alta del solar. Una vegada traspassat el mur, hi trobem una zona mixta on es classifiquen els presos i es produeixen els contactes d'aquests amb l'exterior: visites de familiars i advocats. D'aquí es passa a la zona interna: mòduls de residència, hospital, poliesportiu i zones d'oci, estructurats tots a partir d’un carrer principal. Aquesta via és l'eix principal del centre. Una sèrie d'elements (pendents, escales, forts voladissos, girs) donen valor a unes façanes sense finestres i ajuden a aconseguir un efecte de perspectiva.

Veure la fitxa tècnica