Escola del Cros i Escola de les Aigües
Imatges: 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Una traçada determina la implantació de les dues escoles, de manera perpendicular a aquest traç apareixen diferents pavellons lineals que generen una diversitat d'espais exteriors. El convenciment que els edificis públics d'equipaments poden i han d’actuar com a elements estructurants del territori és un punt de partida bàsic d'aquest projecte. La situació suburbana del terreny i la visió personal sobre la ciutat, porten a plantejar un model edificador de finca urbanitzada i colonitzada a imatge de les implantacions extensives territorials urbanes de finals de segle XIX.

La opció d'aquest tipus d’edificació en forma de "tapís" fa possible la recerca d'un edifici escolar flexible i domèstic. Flexible perquè les circulacions en malla, a causa de la seva neutralitat, possibiliten molts tipus de funcionament pedagògic; i domèstic perquè les dimensions i el caràcter específic dels diferents espais interiors-exteriors en porten a la individualització de cadascun d’ells.

L'edifici tapís en forma de pinta, d'una sola planta, s'adhereix i es tanca vers la carretera exterior i s'obre ordenadament cap a l'interior de la parcel•la amb petits semisoterranis. Al tancament de l’edifici es situen els espais comuns i perpendicularment a aquests espais, van sorgint els habitatges dels conserges i els pavellons de les aules, juntament amb els espais exteriors: passejos, aules-jardí, places, estanys, hortets, i patis de joc.

Tant l'estructura portant dels murs de ceràmica, com els espais resultants són fruit d'una reflexió estricta sobre el procés constructiu, així com també ho son els materials utilitzats i els seus acabats.

Veure la fitxa tècnica